PLA, BIÒGRAF DE RUSIÑOL
“Quan no es té l’orgull inofensiu d’explicar les coses als altres, és que es té la vanitat idiota de creure’s incomprès. En nom dels principis higiènics més elementals, convé que tothom hi digui la seva. Després, el temps, amb el garbell de granet fi, dirà l’última paraula.” (Josep Pla, “Davant en Russinyol”, La Publicitat, 11-XII-1925)
Amb motiu de l’Any Rusiñol amb el qual es va commemorar el setanta-cinquè aniversari de la mort de Santiago Rusiñol, Manlleu va desenvolupar una intensa programació cultural per recuperar la relació de l’artista modernista amb la ciutat. Més enllà de l’any estricte de la commemoració de l’Any Rusiñol (13.06.06 – 13.06.07), el programa d’activitats que s’ha dut a terme arreu del país, ha desplegat una xarxa d’interessos, vincles entre ciutats, interpretacions i anàlisis que s’ha allargat en el temps i àmpliament expandit per la geografia russinyoliana.
Amb l’objectiu de continuar consolidant l’interès acadèmic i popular per la figura d’una de les personalitats més rellevants de la cultura catalana el Museu Industrial del Ter acull l’exposició temporal Pla, biògraf de Rusiñol.
L’exposició PLA, BIÒGRAF DE RUSIÑOL, concebuda i produïda per la Fundació Josep Pla,com a contribució a la celebració de l’Any Rusiñol, ressegueix la cronologia de la reivindicació de la personalitat i l’obra de Santiago Rusiñol que Josep Pla va dur a terme, elaborant-ne una suggestiva identificació i establint-hi un joc de complicitat que atrapen, una vegada més, la sensibilitat del lector i que li serveixen també per bastir l’estructura del seu propi projecte literari.
La mostra ha comptat amb la col·laboració del Museu Cau Ferrat (Consorci del Patrimoni de Sitges), així com de la resta de prestadors particulars, que amb la seva generositat han permès il·lustrar la relació entre els dos personatges a través de documentació i obres d’art, de les quals cal destacar dos olis de Santiago Rusiñol – Ametllers florits. S’Alqueria d’Avall III (1914) i Dijous sant a Pollença (1902), un de Ramon Casas -Retrat de Santiago Rusiñol al damunt d’una làmpada (c.1895), un de Joaquim Mir -Platja de Vilanova- i dues peces de Manolo Hugué -Maternitat (guix, c.1900) i Bailaora flamenca (dibuix, c. 1901).
L’any 1943, Pla publica Rusiñol y su tiempo amb un pròleg on explica: “La iniciativa real d’aquesta biografia fou del senyor Albert Puig Palau. En el transcurs dels anys 1939-41, tingué l’amabilitat de parlar-me’n amb una gran tenacitat. […] Després de la greu malaltia que vaig tenir a l’hivern de 1941, em vaig decidir” i on es situa: “La meva generació, posterior al noucentisme, tractà de fer compatible l’ampla llibertat rusiñolesca, generalment excessiva, amb l’estretor gòtica i provençalista, encara que molt elegant, dels noucentistes”.
Pla dibuixa el retrat d’un Rusiñol polièdric fugint de la caricatura reduccionista en què l’havia engabiat la repetició del seu divertit anecdotari. I també en el pròleg conclou: “He arribat a la conclusió que fou un home apassionat del seu treball per sobre de qualsevol altra cosa, solitari, insatisfet, lúgubre, i que tot el que féu en aquest món -una obra quantitativament considerable amb positius esclats- fou per escamotejar el mal de la vida, el tedium vitae”.
L’any 1955, amb Josep M. Cruzet com a editor i còmplice del propòsit de revisar i reconstruir la seva obra catalana -en sis anys apareixen vint-i-un volums-, Pla publica Santiago Rusiñol i el seu temps, també amb un pròleg explicatiu, en el qual destaca: “La primera edició d’aquest llibre tingué un període de gestació i de preparació de dos anys i fou escrit en cinc mesos. Aquesta segona edició (catalana) és molt més acostada a la realitat i molt més completa”.
La relació de Manlleu amb Santiago Rusiñol, revaloritzada recentment, justifica plenament que el Museu Industrial del Ter us presenti aquesta exposició, que permet conèixer i valorar la tasca de rescat de la tradició cultural pròpia que fa Josep Pla, en plena postguerra i amb la voluntat de reconstructor, a través de la figura de Rusiñol.