MANLLEU 1900-2005 LA CONSTRUCCIÓ D’UNA CIUTAT

Al llarg de la història i fins avui, les grans ciutats han crescut eminentment amb l’arribada de nova població. Aquesta realitat que resulta inqüestionable quan ens referim a les grans metròpolis és de fet extrapolable a les agrupacions urbanes de menys dimensió.

L’exposició explica, en el context local d’una ciutat com Manlleu, la relació que s’estableix entre el progressiu creixement i desenvolupament de la ciutat durant el segle XX i els fluxos migratoris que s’han esdevingut al llarg d’aquest període. Es tracta per tant, de determinar quines són les relacions que podem establir entre la construcció urbana de la vila i el fenomen migratori entès en un sentit ampli. S’assenyala com el fet migratori és a la ciutat un fenomen constant i persistent que en cap cas es pot entendre de forma excepcional, i com és precisament en base a la successiva concatenació d’immigracions que és possible el desenvolupament de la ciutat. Des d’aquestes coordenades s’analitzen els diferents corrents migratoris experimentats per Manlleu al llarg del segle XX i com l’arribada d’aquests nouvinguts i la seva ubicació a la ciutat ens permeten efectuar un recorregut per la ciutat heretada (1905), la ciutat adormida (1915-1935), la ciutat renovada (1940-1960), la ciutat de la immigració (1960-1980) i la ciutat diversa (1990-2005).

La mirada retrospectiva a la construcció urbana de Manlleu en els darrers cent anys i les característiques del binomi social-urbà, ens ajuda no només a conèixer la nostra història, sinó també a entendre una mica millor com som els manlleuencs d’avui.