L’Ajuntament de Manlleu declara el Cau Faluga, Casal dels Rusiñol a Manlleu, Bé Cultural d’interés local

El Cau Faluga, habitatge dels propietaris d’una de les colònies fabrils més importants de Manlleu, és un símbol de l’arquitectura culta que va arribar a Manlleu de la mà dels industrials d’aquell moment i la seva singularitat i rellevància històrica han propiciat que l’Ajuntament de Manlleu el declarés Bé Cultural d’Interés Local.
La torre, construïda pels germans Santiago i Albert Rusiñol dins del recinte de la colònia de Can Remisa o Rusiñol, està situada a l’entrada oest de la població, entre el tram de carretera que uneix Manlleu amb St. Hipòlit de Voltregà. D’arquitectura romàntica de finals del sgle XIX i d’estil premodernista conserva en el seu interior una esplèndida llar de foc de gran simbolisme.
La importància del Cau Faluga pels germans Rusiñol és notable. El xalet va viure el seu període màxim d’esplendor quan era residència de la família Rusiñol. Va estar ocupat principalment per Albert Rusiñol, quan aquest venia a Manlleu per assumptes concrets de la fàbrica i per qüestions polítiques derivades de la seva condició de diputat per Vic. També és utilitzat per Santiago quan ha de portar el negoci per malaltia del seu germà i com a lloc d’origen dels seus viatges en carro i excursions per buscar ferros forjats per la seva col·lecció.
Però el Cau Faluga també va ser escenari d’actes i celebracions de tot tipus, sessions literaries, com la que va tenir lloc l’any 1924 amb la participació d’importants artistes, intel·lectuals i escriptors com Ventura Gassol, Frederic Mompou, Francesc Pujols, etc… , banquets de casament i reunions polítiques entre d’altres.
Cau Faluga i els seus voltants són font d’inspiració dels primers quadres de Rusiñol i el seu nom va ser utilitzat per a identificar a un grup de joves de la comarca, amb inquietuds culturals, que l’any 1960 es reunien per parlar sobre política, art, etc…
El xalet és utilitzat per comandaments militars, soldats i refugiats durant la guerra civil i durant la postguerra serveix com a magatzem de patates i cort de porcs. Però és a partir dels darrers 70 anys, un cop deshabitat, quan es produeix la decadència del casal i comença el procés de degradació on l’espoli ha estat molt greu. No obstant això, la seva gran fortalesa constructiva ha evitat l’enrunament i ha fet que perdurés fins els nostres dies.