EXPOSICIÓ TEMPORAL: CATALUNYA EN TRANSICIÓ
El Museu del Ter acull del 21 de maig al 28 de juny l’exposició temporal “Catalunya en transició” impulsada pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Sabem que estem en canvi permanent, però hi ha èpoques, qualificades d’històriques, en què aquests canvis són més visibles, atès el seu impacte en el conjunt de la ciutadania i en el sistema d’organització col·lectiva, en tots els àmbits. La mostra proposa una aproximació oberta a la transició d’una dictadura a un sistema democràtic i fixa el focus a Catalunya, entre els anys 1971 i 1980, amb les seves potencialitats i limitacions, i els seus condicionants. Es vol, així, homenatjar totes les persones i tots els grups humans que, en plena dictadura i opressió, van donar el millor de si mateixos –alguns fins i tot la vida– per facilitar la transició cap un sistema polític democràtic que garantís els drets humans i les llibertats anhelades, tant individuals com col·lectives.
La transició que va desplegar-se a Catalunya en el marc del procés de la transició del sistema polític espanyol presenta fets singulars i diferenciadors de la resta de l’Estat que s’han volgut mostrar de forma combinada dins del marc global. Es poden descobrir algunes ressonàncies transcendents amb el present que podem contemplar amb certa perspectiva.
Han transcorregut més de tres dècades i una nova generació ha pres les regnes del present, una generació que conviu amb les generacions que van impulsar i viure la transició política i amb generacions més joves nascudes ja en democràcia. Actualment, per això, està en el debat públic la transició política dels anys setanta i els seus efectes en el present.
L’exposició s’estructura en 6 blocs:
Bloc 1: Els moviments socials
L’inici del procés en el qual s’emmarca la transició respon a una sèrie de moviments d’oposició a la dictadura franquista endegats molt abans de la mort del general Francisco Franco.
Bloc 2: El final de la dictadura
L’oposició antifranquista a Catalunya s’articularà entorn a l’Assemblea de Catalunya. Fundada al 1971, esdevingué una plataforma unitària contra la dictadura acollint tant partits polítics com sindicats, associacions de tot tipus i personalitats independents.
Bloc 3: Cultura i llengua
La reivindicació de la llengua i la cultura catalanes fou cabdal en els moviments d’oposició al franquisme i adquirí gran protagonisme durant la transició.
Bloc 4: Les primeres eleccions i el restabliment de la Generalitat
Malgrat que no es van celebrar en un context plenament democràtic, els resultats de les eleccions del 15 de juny de 1977 marcaren l’inici d’un nou sistema polític català i espanyol i també d’una realitat política diferenciada entre Catalunya i la resta de l’Estat.
Bloc 5: Consensos i condicionants de la transició
Els resultats de les eleccions del 15 de juny de 1977 obriren un període marcat pels consensos entre els partits polítics que obtingueren representació parlamentària en el Congrés dels Diputats: a l’octubre s’aprovava la Llei d’amnistia per la qual tant s’havia lluitat durant el franquisme; els Pactes de la Moncloa representarien els acords entre els diferents agents polítics i socials per afrontar la greu crisi econòmica i eliminar diverses institucions franquistes; i finalment la Constitució espanyola aprovada el desembre de 1978.
Bloc 6: El restabliment de l’autogovern a Catalunya
Després de la recuperació de la Generalitat i l’aprovació de la Constitució s’obrien les portes pel restabliment de l’autogovern català. L’elaboració de l’estatut coincidí amb el tram final dels debats per l’aprovació de la Constitució que contemplava el desplegament d’un règim autonòmic.