ES PRESENTA UNA RECERCA SOBRE EL BALL DEL CIRI DE MANLLEU
Les festes dels Tonis de Manlleu, la festa major d’hivern de la ciutat, estotgen un dels principals exemples del nostre patrimoni cultural immaterial: el Ball del Ciri. Tot i no ser exclusiu de la nostra població i present en d’altres nuclis, que l’associen a diferents dates festives, la dansa manlleuenca destaca per diferents aspectes que la fan única.
Quan Domènec Torrent i Garriga, el 1893, proporciona la primera referència documental d’aquestes celebracions, ja hi associa aquesta dansa. La descrivia amb dues parts diferenciades: la primera l’anomenava –com la coneixem- Ball del Ciri i la protagonitzaven dues parelles casades; la segona l’esmentava com a Ball del Boix, en el qual participaven dues parelles de solters. En el primer cas, les dones duien un ram de flors artificial, i en el darrer duien un ram de boix amb el corresponent ciri encès.
Aleshores, a finals del segle XIX, per part dels homes ja se substituïa la indumentària tradicional del barret de copa i gambeto i es ballava amb vestit de carrer. Aquest aspecte es va acabar imposant també entre les dones. I és un element a destacar: al contrari d’allò que podria sembla respecte dels llocs que mantenen una vestimenta que es podria definir com a tradicional, demostra que a Manlleu el Ball del Ciri va evolucionar d’acord amb els models socials. No es tracta, per tant, de fer reviure un anacronisme intemporal un dia a l’any, sinó que és la viva expressió d’un col·lectiu que se l’estima i l’ofereix, de forma evident, per tres vegades, i en cada ballada, a tots els conciutadans.
La voluntat de fer valer aquest ball, de reconèixer la importància que es mereix i fer-la transcendir més enllà del municipi, ha impulsat un projecte d’investigació que en cerca els orígens, la vinculació local i l’evolució. Aquest estudi, amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, ha estat impulsat per l’Associació Sant Antoni Abat-Tonis de Manlleu i el Museu del Ter, amb la col·laboració de l’Esbart Català de Dansaires.
L’equip de recerca ha estat dirigit per Joan Arimany i ha comptat amb la implicació directa en el procés de l’Associació Sant Antoni Abat-Tonis de Manlleu, especialment d’Anna Bosch, Montse Piella, Judit Solà i Immaculada Tubau.