20 anys del Museu del Ter

El Museu del Ter celebra els 20 anys de la seva obertura al públic, el 23 de juny de 2004.

El Museu prepara un mes de juny intens de presentacions de projectes per celebrar la fita: publicacions, documentals i una exposició.

El 26 de juny es farà un acte institucional de celebració, amb la presentació d’un curtmetratge.

Breu història del Museu del Ter

L’any 2004 es culminaven anys de treball per a la creació del Museu Industrial del Ter. El seu primer director, que havia estat des dels inicis l’ànima del projecte, fou l’historiador manlleuenc Joaquim Albareda. Entre aquelles primeres iniciatives i la inauguració van intervenir per fer possible el nou projecte diferents equips de govern, tècnics i professionals de diferents àmbits. L’any 1996 el govern encapçalat per l’alcalde Ramon Sitjà amb Dolors Arumí com a regidora de Cultura adquiria la fàbrica de Can Sanglas amb aquesta finalitat i iniciava el projecte museològic liderat per Albareda. La restauració i renovació arquitectònica de la fàbrica de Can Sanglas, de 1841, per a fer les funcions d’equipament museístic, es va culminar l’any 2003, amb Joaquim Vives com a alcalde de Manlleu i Mercè Puntí com a regidora de Cultura, i la constitució d’una fundació i l’obertura com a equipament museístic amb un equip professional van culminar el projecte amb la inauguració l’any 2004 amb Pere Prat com a alcalde de Manlleu i M. Rosa Collell com a regidora de Cultura. Aquesta és la fita que commemorem enguany, els 20 anys de l’obertura al públic i culminació del museu.

El Museu Industrial del Ter va obrir les seves portes al públic el 23 de juny de 2004 com una iniciativa de l’Ajuntament de Manlleu per posar en valor el patrimoni cultural vinculat a la història de la industrialització i el patrimoni natural del Ter. Estava concebut també com una peça important per a la recuperació urbana de la façana fluvial de la ciutat i com una institució que havia de contribuir a dinamitzar la vida cultural de la ciutat. Des del seu origen va incloure en la seva estructura al Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, la seva àrea ambiental, i va formar part del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) com a museu col·laborador.

A poc a poc el museu es va anar incorporant a noves xarxes territorials d’àmbit nacional o provincial, com la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona o l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya. El 21 de novembre de 2007 es va poder inscriure en el Registre de Museus de Catalunya, essent el segon que en formava part a la comarca d’Osona. Això va permetre consolidar la posició del museu com a museu secció en el Sistema Territorial del MNACTEC.

L’any 2012 es va modificar la seva denominació original per l’actual de Museu del Ter. Aquest canvi no va representar un modificació de les línies de treball del museu, sinó que es va fer amb la finalitat d’expressar amb més precisió la vocació territorial del museu i l’amplitud d’àmbits de treball que abastava i que no es limitaven al patrimoni industrial, tot i la seva importància, especialment pel pes de les ciències naturals i del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis.

Des de la inauguració, el museu s’havia constituït amb la forma jurídica de fundació. Com a conseqüència de la crisi econòmica del període 2008-2014, aquest darrer any es va acabar convertint en organisme de titularitat municipal, després d’un ERO temporal que va afectar tota la plantilla entre 2012 i 2014. El setembre de l’any 2016 el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis es va incorporar com a institut de recerca a la Universitat de Vic, però continuant vinculat al museu, mantenint-hi la seu i desenvolupant-hi les mateixes activitats de recerca científica, educació ambiental i divulgació, i conservació del riu Ter, però també a d’altres rius i ambients aquàtics. L’any 2019 el Museu del Ter es va incorporar al programa de Museus de Suport Territorial de la Direcció General del Patrimoni Cultural, i des d’aquest moment desenvolupa tasques d’assessorament i suport a equipaments patrimonials principalment d’Osona i del Lluçanès que no tenen el reconeixement de museus registrats. L’any 2022 el museu va rebre un nou reconeixement institucional en l’àmbit del patrimoni amb la incorporació a la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya.

Durant aquests 20 anys el museu ha anat ampliant i millorant les seves infraestructures i propostes museogràfiques. L’any 2007 es va inaugurar la restauració i posada en funcionament de la turbina Fontaine; l’any 2008 es va inaugurar l’Auditori Roca a la primera planta de Can Sanglas; l’any 2009 es va ampliar l’exposició permanent amb “La societat industrial” també a la primera planta del museu, que també es va dotar en aquell moment d’una sala d’exposicions temporals; l’any 2011 es va posar en funcionament un sistema d’embarrats connectats a la turbina Fontaine i es va renovar l’exposició “La fàbrica de riu”, i l’any 2019 es va incorporar a la “La societat industrial” la mirada de gènere amb l’espai “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques del Ter”. Des de l’any 2011, amb motiu dels espectacles teatrals produïts conjuntament amb Corcia Teatre fins al 2021, el museu va concebre un teatrí amb capacitat per a 65 persones que ocupava una part de la sala d’exposicions temporals. Actualment aquest espai fa les funcions d’aula per a activitats de petit format. Fora de la fàbrica de Can Sanglas, cal destacar les intervencions impulsades a la colònia de Borgonyà de la mà de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, amb la creació del centre d’interpretació de la colònia (2020-2021), o la creació de l’Observatori d’Ocells de les Ribes del Ter amb l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà (2019).

En aquests 20 anys de trajectòria, el Museu del Ter ha rebut 21 premis o reconeixement per les seves activitats procedents de diversos àmbits: societat civil, administracions, món acadèmic… Destaquem els següents: Premi Bonaplata 2007 de restauració de béns mobles per la restauració de la turbina Fontaine del Museu del Ter, concedit per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial; Premi de Museologia 2009, concedit per l’Associació de Museòlegs de Catalunya; Diploma d’Homenatge a la trajectòria d’innovació museística, de recerca i d’innovació (any 2010, Universitat de Vic); Premi Bonaplata 2012 de Rehabilitació en la categoria de béns mobles, per “La recuperació de l’embarrat de Can Sanglas de Manlleu”, concedit per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial; Premi Bonaplata 2022; Premi Especial Patrimoni pel documental “Las chicas de la Saphil”, concedit per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial; Nominació als premis de l’Associació Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya 2023, per l’exposició “Reconstruint el pisos de Can Garcia”.

Actualment el Museu del Ter es defineix com un museu de territori i societat multidisciplinària que treballa en els àmbits de la recerca, la conservació, l’educació, l’acció cultural i la promoció turística. I ho fa atent al seu entorn i promovent la participació i la implicació de la ciutadania.

Algunes línies estratègiques del Museu del Ter

Un museu de territori

El Museu del Ter és un museu que ha anat més enllà de l’edifici en molts sentits. Hi ha museus que destaquen i es justifiquen exclusivament per allò que conserven i exposen en el seu interior. El que dona sentit al Museu del Ter es troba, sobretot, en el seu exterior, el patrimoni industrial vinculat al riu, la biodiversitat del riu, la història i la memòria de la gent de Manlleu i el Ter. El museu és, a més, Museu de Suport Territorial, una figura creada pel Departament de Cultura per la qual el Museu del Ter dona servei, principalment a Osona i el Lluçanès, a equipaments patrimonials no reconeguts com a museus i que no poden rebre directament el suport de la Generalitat. Des dels seus inicis el museu ha teixit col·laboracions constants amb els equipaments i administracions del seu entorn. Destaquem en aquesta dimensió, per la continuïtat i la intensitat, la relació amb Sant Vicenç de Torelló per a la gestió de la colònia de Borgonyà, i la relació també amb la colònia Rusiñol a Manlleu. El Centre d’Estudis del Rius Mediterranis ha teixit una xarxa d’acords de custòdia del territori en espais naturals en què destaca el projecte Riberes del Ter. El Centre d’Estudis del Rius Mediterranis compta avui dia amb 14 acords de custòdia amb entitats privades i públiques de custòdia per a un total de 112 hectàrees d’espais naturals fluvials.

Un museu local compromès

El museu s’ha posicionat com un espai obert a la comunitat. Ha estat la plataforma per explicar la història i la memòria de Manlleu amb recursos molt variats, entre els quals destaquen el llenguatge teatral, el llenguatge audiovisual, les exposicions, etc. Amb una programació oberta i atenta a les necessitats de les entitats i col·lectius del nostre entorn (les sardanes, els gegants, can Garcia, l’hoquei, els Tonis, etc.). Els diferents espais del museu han estat sempre oberts al servei d’aquestes entitats. També hem estat atents a donar resposta a la diversitat cultural de Manlleu, que hem tractat en diverses propostes de divulgació, entre les quals destaca el projecte audiovisual i teatral Novè 2a o la traducció a l’amazic de tots els continguts del museu.

Un pol educatiu

El museu ha dedicat molts esforços a l’àmbit de l’educació en dues dimensions diferents. D’una banda, l’oferta educativa més tradicional, amb visites guiades, tallers i sortides principalment d’educació ambiental i d’història de la industrialització. De l’altra, s’han desenvolupat projectes i activitats específiques conjuntament amb els centres educatius de l’entorn, que van més enllà de les propostes educatives tradicionals. En podem destacar moltes en aquesta línia: el projecte Magnet amb l’Institut del Ter, el projecte Faig d’aprenentatge servei amb La Salle Manlleu, el vídeojoc itinerant de realitat augmentada Galàxia Manlleu, treballat amb el conjunt de la comunitat educativa manlleuenca, el projecte la Fàbrica amb l’escola Puig-agut, etcètera

Xarxes i puridisciplinarietat

El Museu del Ter és un museu pluridisciplinari. Tot i que museogràficament a la fàbrica de Can Sanglas s’hi destaca el patrimoni industrial, en els vessants de l’educació, de la recerca, de l’activitat de divulgació (teatre, exposicions, documentals, publicacions, etc.) el museu s’ha desplegat també en les dimensions de les ciències naturals, de l’etnologia i de la memòria i història local.

El Museu del Ter forma part de diverses xarxes de museus i equipaments patrimonials catalans en les quals és un membre molt actiu:

Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya
Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya

L’estratègia digital

El concepte de museu obert més enllà de l’edifici també s’ha traslladat a l’àmbit digital. Des del museu s’ha fet un gran esforç per tenir una presència important a les xarxes. Compta amb una comunitat digital de més 27.000 seguidors a les xarxes socials (X -Twitter-, Facebook, Instagram i Youtube). Destaquen també les propostes de continguts en obert, amb exposicions en línia, aplicacions web, fons fotogràfics en línia, publicacions en línia, recursos de museografia en línia, documentals, etc. Tot un conjunt de propostes que depassen el concepte de visita i activitat presencial.

Centre de recerca

El museu, al llarg dels seus 20 anys, ha fet una intensa tasca en l’àmbit de la recerca: en la dimensió de les ciències naturals, gràcies a la potència del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, una de les causes per les quals des de l’any 2016 es va integrar a la Universitat de Vic; en l’àmbit de l’etnologia, la memòria democràtica, la història local i la història de la industrialització, també s’han desplegat nombroses línies de recerca, amb la filosofia de la recerca aplicada, ja que aquesta ha nodrit sempre els diversos projectes divulgatius del museu. Cal destacar que en aquests anys el Museu del Ter ha publicat més de 43 llibres. En són una mostra les publicacions en línia del museu. Al llarg d’aquests anys el museu ha creat i documentat una col·lecció de 8.000 objectes de ciència i tècnica, ciències naturals, història local i arqueologia, i igualment en l’àmbit de la fotografia històrica, recuperant i documentant múltiples fons fotogràfics locals i comarcals amb unes 42.000 fotografies documentades.

20 anys impulsant formats singulars

Teatre de museu

Durant els 20 anys d’existència del museu, el llenguatge teatral ha estat un dels protagonistes de les seves activitats de divulgació. Destaquen els 9 espectacles produïts amb Corcia Teatre durant les nits d’estiu entre 2008 i 2021. Però cal afegir també els diferents projectes de visites teatralitzades (també amb Corcia), espectacles com Del Ter al Plata d’homenatge al compositor Joan Viladomat, les col·laboracions amb l’entitat manlleuenca “Teatre Centre”, etc.

Els documentals i propostes audiovisuals

Una altra línia important i singular de divulgació promoguda pel museu al llarg d’aquests anys ha estat la producció d’audiovisuals sobre els més variats temes d’història del Ter, memòria de Manlleu, patrimoni natural, etc. En aquesta línia destaca sobretot la producció documental de testimonis o de projectes en forma de sèrie com Novè 2a i Mans destres. El Museu del Ter ha consolidat un producció important en aquesta línia i compta amb un canal de Youtube molt actiu amb més de 1.900 subscriptors.

Publicacions en línia

El Museu del Ter ha apostat clarament, sobretot durant els darrers anys, per l’edició digital en línia i en obert de títols de temes diversos relacionats amb els projectes o les línies de recerca del museu. En el moment de la celebració dels 20 anys, el museu disposa de 35 publicacions en línia i en obert accessibles a la seva pàgina web.

Les exposicions temporals de temes locals i de producció pròpia

El museu ha apostat des del seus inicis per prioritzar en la seva política expositiva la producció pròpia amb una línia d’exposicions en què destaquen els temes locals. Moltes d’aquestes exposicions es fan en col·laboració amb les entitats del territori. Cal destacar, per exemple, “Reconstruint el pisos de Can Garcia”, “Que comenci la festa. Cent anys fent ballar els gegants a Manlleu”, “Ocellots del Ter. Els ocells del Ter a Manlleu, d’Instagram al museu”, “Manlleu ciutat de teatre”, “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”, “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”, etc.

Públics del Museu al llarg dels 20 anys:

A finals de 2023, 472.850 persones havien visitat o participat en alguna activitat del Museu del Ter. En aquest enllaç podeu consultar com al llarg dels anys s’han anat distribuint els públics del Museu del Ter en les categories següents: individual, grups, acció educativa, exposicions temporals, activitats.