CENS D’OCELLS HIVERNANTS A L’ALT TER (EL RIPOLLÈS, OSONA I LA SELVA) EL GENER DE 2009

Enguany, hi han participat al cens un total de 35 voluntaris i s’ha arribat a censar un total de 5.992 ocells, en uns 180 km de riu repartits en 8 trams de la conca del riu Ter i 11 joques (o ajocadors) de corb marins, làrids i ardeids (un dels quals, però, correspon a la conca del Llobregat).
D’entre tots els ocells observats, destaquen els 476 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), distribuïts en diverses joques (o ajocadors) situades, sobretot, entre els termes de les Masies de Voltregà i Tavertet, vora el riu Ter. És una quantitat important però inferior a les observades els anys 2006 i 2007, amb més de set-cents corb marins. Possiblement aquest descens estigui relacionat amb els controls que pateix aquesta espècie a centreuropa, on és molt mal vista pels pescadors. Entre les observacions de corb marins, cal destacar la d’un exemplar amb una anella de PVC de color groc, anellat a Manlleu el març de 2008 per membres del Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona -que fan un seguiment molt exhaustiu d’aquesta espècie-. Altres exemplars marcats per aquest grup l’any passat han anat a criar al nord d’Europa i s’han detectat, concretament a Dinamarca, Holanda i Alemanya, i han tornat al Ter aquest hivern.
Hi destaquen, també, altres espècies d’ocells aquàtics, com els gavians argentats (Larus michaellis), que se n’han comptabilitzat 1.678 el gener de 2009, seguint la tendència a augmentar iniciada pels volts de 2003, quan s’havia reduït fins a només uns 127 individus. Possiblement això tingui alguna relació amb la gestió dels residus.
Els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) segueixen essent molt abundants, sobretot en trams de riu amb freqüència de vianants i prop d’entorns urbans, possiblement per la sobrealimentació que se’ls ofereix, que mantenen una població entorn del miler d’exemplars (960).
L’agró blanc (Casmerodius albus), en expansió al conjunt d’Europa des de principis de segle, consolida la seva presència a l’Alt Ter amb 9 exemplars detectats -al desembre de 2008 se’n va arribar a comptar 14 només a Manlleu-. Reflecteix una millora en els ambients aquàtics i un respecte per a les seves espècies de fauna. L’esplugabous (Bubulcus ibis) i el bernat pescaire (Ardea cinerea) mantenen poblaments semblants als dels darrers anys (44 i 72 exemplars, respectivament).
Enguany destacaríem, a més a més, l’elevat nombre de lluers (Carduelis spinus) (238) i durbecs (Coccothraustes coccthraustes) (11), entre d’altres ocells fringíl·lids detectats durant el cens, fet que ens informa de la duresa d’aquest hivern al conjunt d’Europa; molts dels ocells hivernants a l’Alt Ter procedeixen del centre, est i nord d’Europa i vénen a la recerca de temperatures més suaus.
Aquest cens ens permet, doncs, conèixer tant l’estat dels ambients aquàtics de l’Alt Ter, en recuperació però encara amb moltes mancances, així com la seva evolució al conjunt d’Europa, fent servir els ocells com a indicadors biològics. També ens és útil per conèixer l’impacte de la gestió dels residus i, a la llarga, el comportament dels ocells enfront del canvi climàtic.