EL MUSEU INDUSTRIAL DEL TER ÉS EL DIPOSITARI D’UN RIC I VARIAT FONS ARQUEOLÒGIC PROCEDENT DE DIFERENTS JACIMENTS DE MANLLEU

Des de principis de 2010, el Museu Industrial del Ter – Can Sanglas (MIT) és el dipositari legal d’un fons arqueològic provinent de tot un seguit d’intervencions fetes entre els anys 70 i 90 del segle passat a uns jaciments arqueològics del Municipi de Manlleu.

El fons arqueològic dipositat al MIT (cedit per l’ajuntament de Manlleu a l’any 2008) està format per més de vuit mil efectius de materials diversos (material ceràmic, lític i material ossi fonamentalment, encara que també hi trobem material de vidre i material metàl•lic), que corresponen a les troballes realitzades a cinc jaciments arqueològics de diferents cronologies: IES Antoni Pous i Argila (2200 / -1500. Calcolític / Bronze Antic) Can Caseta (-200 / -50, Edat del Ferro-Ibèric Final), Dalt Vila (800 / 1789 Època Medieval / Moderna) i Sant Esteve de Vila Setrú (800 / 1789, Època Medieval/ Moderna).

Recentment s’han dut a terme les tasques de gestió d’aquets fons arqueològic, tasques que es materialitzen en un procés que va des de la recopilació documental, fotografiat dels objectes, així com la catalogació i la sistematització de les dades, incorporant-les als catàlegs del fons del museu.

La dimensió patrimonial que aporta al MIT aquest fons, suposa un complement als principis assumits de convertir el museu en un espai dinàmic de divulgació i recerca per vetllar per la conservació, el coneixement i la difusió del patrimoni cultural i natural.

Per tant, des del MIT, volem que aquesta sistematització de dades suposi el primer pas d’un projecte més ambiciós en el que es contempla la difusió i divulgació que permeti apropar el valor patrimonial d’aquests fons a la societat a través d’eines de comunicació, exposició i educació. Es tracta per tant de visibilitzar-lo com un element indispensable pel coneixement de la història d’aquest territori i la seva societat.

La comarca d’Osona constitueix un territori dinàmic amb una trajectòria històrica molt interessant, trajectòria reflectida en un patrimoni material ric i abundant. Citant a un dels investigadors que més ha treballat per la interpretació i recerca de la prehistòria osonenca, Miquel Molist, podem concloure que “l’abundància i la qualitat d’aquestes dades, que són fruit de l’explotació científica de les troballes i vestigis materials del passat, dependran en bona part de l’actitud social davant del patrimoni històric. L’estudi científic i la salvaguarda d’aquest patrimoni són bàsics per al coneixement de la pròpia història”.