10 anys de #TeatredeMuseu. Moltes gràcies!

L’any 2018 tanquem les nits de teatre d’estiu al Museu del Ter amb el públic tornant a omplir el museu per veure Cafè, coope i puro, de Corcia Teatre. Un ritual que es ve realitzant des de l’any 2008 amb gran interès dels nostres visitants per aquest format. És gràcies a aquest interès i a la fidelitat del públic que any rere any omple les nostres sales i el nostre petit teatrí que enguany hem pogut completar el desè any seguit de #TeatredeMuseu. Moltes gràcies a totes i a tots!
El Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre portem des de l’estiu de l’any 2008 tractant amb el llenguatge dramàtic moments i temes de la nostra història i patrimoni cultural. Més enllà de les visites teatralitzades, que el museu també programa regularment i que també són una potent eina de divulgació, aquests espectacles estan concebuts com a obres de teatre en el sentit ple del terme, encara que ambientades i concebudes per a difondre històries, amb un treball de recerca previ.El primer va ser Torn de nit. Crònica negra, l’any 2008. Des de l’any 2011, amb Ànimes de batan, el museu va incorporar un petit teatrí que s’instal·là per a l’ocasió en una part de la sala d’exposicions temporals. Des d’aquell moment, amb configuracions diferents, aquest espai s’ha mantingut cada estiu.
El nostre àmbit de treball i el material amb el que treballem és local. Però les temàtiques tractades són universals, o com a mínim superen àmpliament el nostre entorn més immediat, que és Manlleu i el Ter. Les condicions de vida i els conflictes en la nova societat industrial, la immigració, el treball femení, la guerra civil, la transició o més recentment el cooperativisme obrer tenen un reflex local concret però ens traslladen també al context més ampli de la història de Catalunya.
Al llarg d’aquests 10 any s’han estrenat i representat les nits de divendres i dissabte d’estiu 7 espectacles diferents:

Torn de nit. Crònica negra (2008, 2009, 2010)
Dirigida per Jordi Arqués i amb un repartiment format per Marta Parramón, Joan Roura, Cesc Pérez i Jacob Valltramunt,aquest espectacle estrenava aquest format. Es desenvolupava de forma itinerant en les sales permanents del museu i va servir per treure a la llum aspectes de la crònica negra de les fàbriques: els accidents laborals, l’assetjament sexual i altres conflictes.

Ànimes de batan (2011, 2012)
Dirigida per Montse Albàs i amb Marta Parramón, Margarida Tió, Jordi Arqués , Francesc Colomer i Joan Roura en el repartiment. El teatrí es construí per primer cop per aquest espectacle que s’ambientà a les primeres dècades del segle XX, època de canvis socials i econòmics.En un entorn industrial, fascinant i conflictiu, una família d’obrers del tèxtil de Manlleu s’obre pas per viure i sobreviure en els reduïts escenaris de la seva vida quotidiana.

El meu barri (2013, 2014)
Dirigida per Joan Roura, comptava amb un repartiment més reduït, amb Marta Parramón, Jordi Arqués i el mateix Joan Roura. El treball de documentació i una exposició al Museu del Ter sobre el fons del fotògraf de Manlleu Rafael Rueda va inspirar aquest espectacle que posava el focus en la immigració dels anys seixanta a Manlleu, arribada principalment de Jaen, del poble d’Alcaudete.

L’aiguat (2015)
Dirigida per Joan Roura, i amb un repartiment composat per Anna Busanya, Marta Parramón, Jordi Arqués i Joan Roura. L’any 1940, amb el país encara sota els dramàtics efectes de la Guerra Civil, un terrible aiguat va causar estralls a les poblacions del Ter. La memòria d’aquella catàstrofe és encara ben viva en aquelles poblacions, i amb motiu del seu 75 aniversari aquest espectacle va ser una de les propostes del Museu del Ter per revisitar aquell moment.

Bates blaves (2016)
Dirigida per Joan Roura i amb Anna Busanya, Marta Parramon, Anna Presegué, Jordi Arqués i Joan Roura en el repartiment. L’objectiu d’aquest espectacle era reivindicar i donar visibilitat al paper de les dones en la indústria tèxtil del Ter. La base són els treballs de recerca sobre el tema realitzats pel Museu del Ter.

1977 (2017)
Dirigida per Anna Presegué i Joan Roura i amb Anna Busanya, Marta Parramón, Jordi Arqués i Joan Roura en el repartiment. L’any 2017 es complien 40 anys de les primeres eleccions democràtiques desprès del franquisme, l’any 1977. L’espectacle es desenvolupava en aquells moments, amb personatges que ho vivien de formes diverses, des del compromís i l’esperança, a la resistència als canvis socials i polítics.

Cafè, coope i puro (2018)
Dirigida per Anna Presegué i Joan Roura i amb Anna Busanya, Jordi Arqués, Cesc Pérez i Joan Roura en el repartiment. La restauració de l’antic piano de la Cooperativa Mútua de Pa i Queviures de Manlleu inspira aquest espectacle. La Cooperativa fou una institució que havia estat importantíssima per a les classes assalariades de Manlleu fins que el franquisme en va decretar la desaparició. La recuperació dels seus béns durant la transició va permetre que tornés a emergir fins que tancà definitivament l’any 2008. L’espectacle se submergeix en aquesta història.

Un total de 7954 espectadors en 161 funcions han vist algun dels 7 espectacles produïts al llarg d’aquests 10 anys.