Número de registre: 5000
Lloc i data de recol·lecció: riu Ter a Roda de Ter (Osona). 10 de maig de 2006
Hàbitat natural: Rius, rieres i torrents de muntanya, d’aigües relativament ràpides i oxigenades, però també als trams mitjans i baixos
Procedència: Col·lecció de recerca del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
El barb de muntanya (Barbus meridionalis) és una de les espècies de peix autòctones de Catalunya. N’ocupa les conques de l’est: Besòs, Tordera, Ter, Fluvià, Muga i rieres de la Costa Brava. És propi del nord-oest de la Mediterrània, i l’única espècie de barb ibèric que no és endèmica de la Península: s’estén, a més de Catalunya, pel sud-oest de l’Estat francès i fins al nord de l’italià.
Ha patit una gran regressió associada a la introducció d’espècies exòtiques, la construcció de preses, la contaminació i les extraccions d’aigua i àrids, motius pels quals tendeix a disminuir a tota la seva àrea de distribució. A la conca del Ter, s’observen amb una relativa freqüència individus amb caràcters híbrids amb el barb comú o de l’Ebre. En general, té densitats baixes i es troba en una situació de conservació vulnerable (Freyhof i Brooks, 2011; IUCN, 2011).