logo-cerm
Coneix el riu

A Catalunya hi ha unes 32 espècies autòctones de peix que viuen, com a mínim part del temps, en aigua dolça. També hi ha almenys 25 espècies foranes o al·lòctones establertes. Les espècies dominants varien al llarg del riu. En una mateixa conca, els peixos es distribueixen segons els seus requeriments ambientals: temperatura, velocitat de l’aigua, tipus de substrat, etc.

Molts dels peixos autòctons estan en regressió i en un estat de conservació delicat. Tots es veuen afectats, en un grau o altre, per problemes de sobreexplotació de l’aigua, mala connectivitat i competència amb espècies invasives.

Obstacles a les migracions dels peixos

Els moviments dels peixos es veuen afectats per la manca d’aigua, la contaminació i les infraestructures hidràuliques com les preses, rescloses, guals, passallisos, bombes de reg, etc.

Resclosa

Resclosa que impedeix les migracions dels peixos. Il·lustració de Toni Llobet a Ordeix i Bretxa (2007).

Com facilitar les migracions dels peixos

Amb el propòsit de millorar la connectivitat per als peixos a rius, estanys i aiguamolls, es pot optar per l’enderrocament dels obstacles existents –totalment o parcial- o, si això no es considera viable, l’establiment de dispositius de pas per a peixos.

Resclosa enderrocada

Enderrocament d’una resclosa per facilitar els desplaçaments dels peixos.

Rampa de peixos

Dispositiu de pas per a peixos (rampa per a peixos) en una resclosa. Il·lustració de Toni Llobet a Ordeix i Bretxa (2007).

Tipus de dispositius de pas per als peixos

Hi ha tipus molt diferents de dispositius de pas per a peixos. Uns són més aviat propers a la natura (rampes per a peixos i rius laterals), generalment els més eficaços, i d’altres més tècnics i de manteniment més complex (safareigs successius, ascensors, comportes, etc).

Rampa de peixos

Rampa de peixos

Riu lateral

Riu lateral

Safareigs successius

Safareigs successius

Ascensor

Ascensor

Peixos catàdroms

mapa

L’anguila és l’única espècie catàdroma del nostre país. Passa la major part de la seva vida a rius, estanys o aiguamolls, en aigües dolces o salabroses, i només retorna al mar i, seguidament, a l’oceà Atlàntic per reproduir-se. Recorre milers de quilòmetres. Seria present a bona part dels cursos fluvials si no fos per la sobrepesca i l’efecte barrera de preses i rescloses.

Anguila

Anguila
Anguilla anguilla

Peixos anàdroms

mapa

Els peixos anàdroms passen la major part de la seva vida al medi marí, on creixen, i tornen a les aigües continentals a fresar, o sigui, reproduir-se.

	Llissa calua

Llissa calua
Liza ramada

	Llissa vera

Llissa vera
Chelon labrosus

	Llissa llobarrera

Llissa llobarrera
Mugil cephalus

	Joell

Joell
Atherina boyeri

	Rèmol de riu

Rèmol de riu
Platichthys flesus

	Agulleta de riu

Agulleta de riu
Sygnathus abaster

	Llissa galta roja

Llissa galta roja
Liza aurata

	Llissa petita o fusany

Llissa petita o fusany
Liza saliens

	Llobarro o llop

Llobarro o llop
Dicentrarchus labrax

Peixos amfídroms

mapa

Els peixos amfídroms es mouen entre el mar, on solen reproduir-se, i els rius i aiguamolls, on es desplacen bàsicament per alimentar-se.

	Guerxa

Guerxa
Alosa alosa

	Saboga

Saboga
Alosa fallax

	Esturió

Esturió
Acipenser sturio

	Llamprea de mar

Llamprea de mar
Petromyson marinus

Peixos potamòdroms

mapa

Els peixos potamòdroms migren, sobretot, per reproduir-se. Es desplacen riu amunt o a les ribes inundades, a mitjana o a poca distància, per fresar, cercant ambients òptims per a la posta i el creixement de larves i juvenils: torrents i rieres, estanys o aiguamolls –permanents o temporanis-.

	Barb de muntanya

Barb de muntanya
Barbus meridionalis

	Barb cua roig

Barb cua roig
Barbus haasi

	Barb comú o de l'Ebre

Barb comú o de l'Ebre
Luciobarbus graellsii

	Bagra

Bagra
Squalius laietanus

	Bagra ibèrica

Bagra ibèrica
Squalius pyrenaicus

	Madrilleta roja

Madrilleta roja
Achondrostoma arcasii

	Madrilla

Madrilla
Pseudochondrostoma miegii

	Bavosa de riu

Bavosa de riu
Salaria fluviatilis

	Cavilat

Cavilat
Cottus gobio

	Espinós

Espinós
Gasterosteus gymnurus

	Truita comuna

Truita comuna
Salmo trutta

	Llopet de riu

Llopet de riu
Cobitis paludica

	Fartet

Fartet
Aphanius iberus

	Samaruc

Samaruc
Valencia hispanica

Peixos invasors

Molts peixos exòtics han estat alliberats i s’han establert als nostres rius. Aquests peixos representen una pressió important, que exposa les espècies autòctones, per competència i altres causes, a un risc d’extinció molt alt. Cal controlar els peixos invasors ja instal·lats i evitar noves introduccions..

	Gardí

Gardí
Scardinius erythrophthalmus

	Llop de riu

Llop de riu
Barbatula barbatula

	Peix gat

Peix gat
Ameiurus melas

	Pseudoràsbora

Pseudoràsbora
Pseudorasbora parva

	Gambúsia

Gambúsia
Gambusia holbrooki

	Peix sol o mirallet

Peix sol o mirallet
Lepomis gibbosus

	Perca

Perca
Perca fluviatilis

	Truita arc iris o irisada

Truita arc iris o irisada
Oncorhynchus mykiss

	Lluci o lluç de riu

Lluci o lluç de riu
Esox lucius

	Albornell o ablet

Albornell o ablet
Alburnus alburnus

	Carpí o peix vermell

Carpí o peix vermell
Carassius auratus

	Carpa

Carpa
Cyprinus carpio

	Gobi

Gobi
Gobio lozanoi

	Barb roig o veró

Barb roig o veró
Phoxinus bigerri

	Rutil o madrilleta vera

Rutil o madrilleta vera
Rutilus rutilus

	Silur

Silur
Silurus glanis

	Lluciperca o sandra

Lluciperca o sandra
Sander lucioperca

	Truita de rierol o salvel·lí

Truita de rierol o salvel·lí
Salvelinus fontinalis

	Tenca

Tenca
Tinca tinca

	Perca americana o blackbass

Perca americana o blackbass
Micropterus salmoides