logo-cerm
Coneix el riu

Als rius i les zones humides, hi viuen diverses espècies d’amfibis, rèptils i mamífers. N’hi ha que només depenen del medi aquàtic per al creixement de les seves larves, com la salamandra i els gripaus; altres amfibis, com els tritons i  les granotes, a més, hi viuen tot l’any. Moltes espècies s’hi alimenten i hi troben els ambients idonis per a reproduir-se: la tortuga de rierol, la serp d’aigua, la rata d’aigua o la llúdriga. Un gran nombre d’espècies terrestres també s’hi acosten a la recerca d’aliment, refugi o lloc on criar: la geneta, la guineu, el vidriol, la serp de collaret i el ratpenat d’aigua, entre d’altres.

Espècies de riu

	Tortuga de rierol

Tortuga de rierol
Mauremys leprosa

	Serp d'aigua

Serp d'aigua
Natrix maura

	Salamandra

Salamandra
Salamandra salamandra

	Tritó pirinenc

Tritó pirinenc
Calotriton asper

	Rata d'aigua

Rata d'aigua
Arvicola sapidus

	Almesquera

Almesquera
Galemys pyrenaicus

	Mussaranya d'aigua

Mussaranya d'aigua
Neomis fodiens

	Llúdriga

Llúdriga
Lutra lutra

	Ratpenat d'aigua

Ratpenat o rata pinyada d'aigua
Myotis daubentonii

	Ratpenat de peus grans

Ratpenat o rata pinyada de peus grans
Myotis capaccinii

	Granota roja

Granota roja
Rana temporaria

Espècies de bassa

	Tortuga d'estany

Tortuga d'estany
Emys orbiculata

	Granota verda

Granota verda
Pelophylax perezi

	Tòtil

Tòtil
Alytes obstetricans

	Gripau corredor

Gripau corredor o galàpet petit
Bufo calamita

	Gripau d'esperons

Gripau d'esperons o galàpet garriguer
Pelobates cultripes

	Granoteta de punts o gripauet

Granoteta de punts o gripauet
Pelodytes punctatus

	Ofegabous

Ofegabous
Pleurodels waltl

	Tritó verd

Tritó verd
Triturus marmoratus

	Tritó palmat

Tritó palmat
Lissotriton helveticus

Espècies de bosc de ribera

	Serp de collaret

Serp de collaret
Natrix natrix

	Escurçó pirinenc

Escurçó pirinenc
Vipera aspis

	Serp verda

Serp verda
Malpolon monspessulanus

	Vidriol

Vidriol
Anguis fragilis

	Gat mesquer o geneta

Gat mesquer o geneta
Genetta genetta

	Gorja blanc o fagina

Gorja blanc o fagina
Martes foina

	Guilla o guineu

Guilla o guineu
Vulpes vulpes

	Teixó

Teixó
Meles meles

	Ratolí de bosc

Ratolí de bosc
Apodemus slvaticus

	Ratolí mediterrani

Ratolí mediterrani
Mus spretus

	Musaranya comuna

Musaranya comuna
Crocidura russula

	Talpó roig

Talpó roig
Myodes glareolus

	Senglar

Senglar
Sus scrofa

	Rata comuna

Rata comuna
Rattus norvegicus

	Reineta

Reineta
Hyla meridionalis

	Gripau comú o galàpet

Gripau comú o galàpet
Bufo bufo

Petjades i rastres

Els mamífers són generalment esquerps i d’activitat nocturna i/o crepuscular i, per tant, són difícils de veure. És freqüent però, trobar-ne excrements, petjades o caus que constaten la seva presència.
Llúdriga

Llúdriga
Lutra lutra

Visó americà

>Visó americà
Neovison vison

	Guilla o guineu

Guilla o guineu
Vulpes vulpes

	Gorja blanc o fagina

Gorja blanc o fagina
Martes foina

	Gat mesquer o geneta

Gat mesquer o geneta
Genetta genetta

	Teixó

Teixó
Meles meles

	Senglar

Senglar
Sus scrofa

	Rata comuna

Rata comuna
Rattus norvegicus

Cicle de vida d’un tòtil (Alytes ostetricians)

Els amfibis, són estrictament aquàtics, les seves larves i la majoria de les postes viuen dins l’aigua. En fase adulta, algunes espècies com els tritons o la granota verda es mantenen lligats al medi aquàtic mentre que d’altres com el gripau comú o el tòtil només hi van a reproduir-se. En el cas del tòtil, la posta la transporta el mascle i, per tant, únicamente les larves són aquàtiques.
Cicle de vida de un tòtil

Tortuga de rierol

La tortuga de rierol viu en aigües diverses de caràcter mediterrani (per sota de 600 m). Tot i tolerar aigües amb un cert grau de contaminació i amb una forta pressió humana, les seves poblacions es veuen afectades per la introducció d’espècies exòtiques invasores com grans peixos depredadors o tortugues foranes. També són sensibles a les alteracions dels hàbitats de cria, perquè van a pondre als prats i camps propers a rius i basses.
Tortuga de rierol

Tortuga de rierol
Mauremys leprosa

Endemismes

A tota la conca mediterrània hi ha un nombre important d’espècies endèmiques, sovint de distribució molt reduïda i localitzada. A Catalunya hi destaca el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert l’any 2005 en aquest massís. Se n’estima uns població d’entre 1.000 i 1.500 exemplars distribuïts en 7 torrents en una àrea d’uns 25km2, a la conca de la Tordera.
Tritó del Montseny

Tritó del Montseny
Calotriton arnoldi

Espècies invasores

Als nostres rius s’hi troben cada vegada més espècies foranes com a conseqüència directa o indirecta de l’acció humana.

Visó americà

Visó americà
Neovison vison

Present a Catalunya des de principis dels anys 80, escapat de dues granges pelleteres d’Osona. Actualment és present arreu de Catalunya.

Tritó ibèric

Tritó ibèric
Triturus boscai

Aquest endemisme ibèric no és propi dels Països Catalans, tot i ser present en una localitat al Pla de la Calma, al massís del Montseny.

	Granota pintada

Granota pintada
Discoglossus pictus

Procedent del nord d’Àfrica, es creu que va arribar amb vaixell al Rosselló (Catalunya nord) i, des d’allà, va creuar el Pirineus per l’Albera. Actualment s’estén fins al delta del Llobregat.

	Tortuga de florida

Tortuga d’aigua americana
Trachemys scripta

El comerç a gran escala i el posterior alliberament al medi ha propiciat la dispersió d’aquesta espècies arreu dels Països Catalans. Té gran capacitat d’adaptació i reproducció.